En primer lloc, cal remarcar el conjunt de Pol·lèntia, el qual, tot i que és d´època romana conté restes bizantines, sobretot una necròpolis.

Un altre dels elements més significatius de la vila són les seves murades medievals. Foren encomanades per Jaume II l´any 1298, tot i que les obres s´allargaren fins al 1362. Els mateixos alcudiencs se´n feren càrrec i del fossat s´encarregaren presoners genovesos. Es tracta d´un recinte de planta poligonal irregular, obrat amb pedres de marès unides amb morter d´arena, calç i aigua. Els llenços, de dos metres d´amplària, estaven reforçats per vint-i-sis torrasses, que tenien una alçada de sis metres. Destaquen les portes de Mallorca —o de sant Sebastià— i de Xara —o del Moll—, més una tercera que no s´ha conservat, la de Vila Roja. Estilísticament són molt semblants, ja que presenten una zona d´ingrés, en el cos central, amb un arc de mig punt adovellat, i els cossos laterals estan constituïts per dues torres. A la porta de Xara es conserven restes de la porta de fusta que tancava el pas. Després hi ha un segon recinte de murades renaixentistes, encarregades per Felip II i acabades l´any 1660.

Un dels edificis més característics de la vila és l´oratori de Santa Anna. Es troba davant el cementiri municipal d´Alcúdia, a la carretera que va cap a Artà. Fou construït en la segona meitat del segle XIII per tal d´acollir la població d´Alcúdia, fins que es bastí la parròquia de Sant Jaume. Correspon a una típica església de repoblació, amb un portal d´accés centrat i arc de mig punt adovellat, sobre el qual se situa la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Bonanova. El conjunt està coronat per una espadanya de definició ogival. És de planta rectangular, dividida en quatre trams per tres arcs diafragma que sostenen el sostre de fusta a doble vessant. L´absis, semblant a un nínxol, és cobert per una volta de canó. Cal destacar una pica d´aigua beneïda que s´atribueix a Pere Morey (segle XIV).

La parròquia actual és neogòtica, ja que l´antiga església s´esbucà l´any 1870. Però de l´època medieval s´han conservat diversos béns mobles. Presidint l´altar major, inserida en el retaule barroc, es troba la talla de fusta policromada del segle XV que representa el sant Crist, una imatge venerada que suà aigua i sang, com comentarem tot seguit, i que és treta en processó cada tres anys. Així mateix el Museu parroquial, annex a l´església, conté nombrosos objectes que es pogueren salvar de l´enfonsament, com diversos ornaments religiosos (un n´és una casulla dels segles XV-XVI), un copó de plata del segle XIV amb incisions geomètriques, entre les quals s´observa l´estrella de David, les cadires gòtiques del cor i un conjunt de pintures gòtiques. Una, l´antic retaule de l´oratori de Santa Anna, obra de Rafel Mòger, datat el tercer quart del segle XV, que representa la Verge amb el Nin, sant Sebastià, martiritzat amb les fletxes, i sant Bernadí de Sena, mentre que a la part superior, entre el Calvari, es poden veure les dues torres de la vila d´Alcúdia. Una altra és la de Sant Martí, que reparteix la seva capa amb un pobre, obra de Joan Desí (vers 1500). També hi ha dos fragments que feien part de la predel·la del retaule de l´Assumpta, que representen la Dormició de la Mare de Déu i l´aparició de l´Assumpta a sant Tomàs, obra de Miquel d´Alcanyís (mitjan segle XV). I el tríptic de sant Pere, sant Andreu i sant Cosme i sant Damià, obra anònima del segle XV.

Un altre edifici a remarcar és l´antic hospital de sant Jaume, situat al carrer de Sant Jaume, 30, seu actual del Museu Monogràfic de Pol·lèntia. És un edifici d´una sola nau, amb coberta de bigues de fusta amb dos aiguavessos i sostinguda per dos arcs apuntats. Fou construït al llarg del segle XIV per servir d´hospital als necessitats de la vila. La façana principal presenta un portal d´arc de mig punt sobre el qual es troba una petita creu de pedra, mentre que el lateral del carrer de l´Església té tres finestres amb arc de mig punt.

Un indret destacat del municipi d´Alcúdia és la cova de Sant Martí, situada al peu del puig del mateix nom, a uns cinc quilòmetres de la ciutat. Segons la tradició ja fou utilitzada com a santuari pels primitius cristians que habitaven la ciutat romana de Pol·lèntia i els seus voltants, tot i que les primeres notícies sobre la seva existència no apareixen fins al 1268. S´hi entra per una escala de dos trams ben empinats que formen un angle agut per salvar un desnivell de dotze metres. A l´interior, hi ha un antic pou i a ambdós costats es troben dos petits altars medievals dedicats a sant Martí i sant Jordi. Les obres de construcció d´aquestes capelletes començaren durant el segle XIII, però el major impuls es donà a la segona meitat del segle XIV. Es tracta de dues capelles a les quals s´entra mitjançant sengles arcs de mig punt, cobertes amb volta de creueria i clau en l´encreuament dels nervis, si bé la capella de la dreta, dedicada a sant Jordi, és més moderna (segle XVII). Fou en aquest lloc on el Sant Crist d´Alcúdia va suar aigua i sang el 24 de febrer de 1507.

Un darrer lloc d´interès medieval el constitueix el Fort dels Templers, les restes del qual romanen dins un bosc d´alzines de la possessió de Vernissa, situada devora la carretera Palma-Alcúdia. Són les ruïnes d´una antiga construcció templera.