Des que les tropes de Jaume I arribaren davant la costa de Mallorca (setembre de 1229) fins que entraren a Madina Mayurqa (31 de desembre del mateix any) feren un recorregut, on es barreja la història i la llegenda, que és interessant resseguir i fàcil de fer, ja que es concentra als actuals municipis d´Andratx i Calvià, a més de Palma. Els punts d´interès són:

1. Sant Elm. Les naus fondejaren entre l´illa de la Dragonera i la platja de Sant Elm. Segons la tradició local, la primera missa dita en terres insulars, de què parla la crònica reial, fou a l´illot del Pantaleu, situat just davant de la platja, molt a prop de la terra ferma. S´hi conservava una pica d´aigua on, d´acord amb la llegenda, va abeurar el cavall del rei, i que fou destruïda pels revolucionaris de 1868, per tal d´acabar amb els vestigis del passat feudal. Allà, el rei va rebre la visita d´un musulmà, n´Alí, que hi comparegué nedant, i l´informà sobre l´estat de l´illa, esmentat a les cròniques de Jaume I i Bernat Desclot. Una rondalla parla de l´àguila que duia un espet i l´amollà damunt el rei, per la qual cosa aquesta au passà a ser anomenada àguila reial. Per al visitant és recomanable visitar la torre que s´alça damunt un puig a un costat de la platja, bastida a partir del segle XIII.
2. Santa Ponça. Hi ha la creu commemorativa del desembarcament, a la Gran Via de la Creu. Fou inaugurada el 1929, arran de la commemoració del setè centenari de la conquesta. El 1975 va esser destruïda per un llamp i reconstruïda més tard.
3. Capella de sa Pedra Sagrada (al costat de la carretera Palma – Andratx, al km. 15, entre Palma Nova i Santa Ponça). També fou edificada el 1929 i al seu interior hi ha una pedra que, segons la llegenda, fou utilitzada com altar improvisat en la primera missa celebrada en terra mallorquina. Segurament es tracta d´una pedra objecte de culte des de temps remots.
4. Coll de sa Batalla, al mateix punt, on tengué lloc la topada més important entre les tropes musulmanes i les catalanes.
5. Puig del Rei, també al mateix lloc, rere la capella, relacionat amb la batalla.
6. Creu dels Montcades, als afores de Palma Nova, just devora l´autovia, a mà dreta en sentit a Palma. Commemora la mort de Guillem i Ramon de Montcada, oncle i nebot respectivament, grans senyors feudals catalans, que moriren en la lluita. Es tracta d´una creu de ferro forjat, molt estilitzada i bella, que fou patrocinada per l´arxiduc Lluís Salvador i inaugurada el 1887. Relacionat amb l´entorn, hi havia la llegenda del pi dels Montcades, on haurien mort els dos nobles.
7. Castell de Bendinat, al costat de l´autopista Palma – Palma Nova, a mà dreta anant a Palma. És una possessió molt antiga, de l´època islàmica (tot i que l´actual castell és neogòtic), relacionada amb una llegenda famosíssima a Mallorca: que el nom és degut al fet que, allà, hi menjaren les tropes, però davant l´escassesa de queviures només pogueren dinar d´alls i, en acabar, el rei digué: “Ben dinat”. En realitat el topònim és d´arrel islàmica, catalanitzat.
8. Serra de na Burguesa. Domina la ciutat i el rei fa referència a l´indret i la seva magnífica vista sobre la madina. S´hi pot accedir a peu a través d´un gran nombre de camins forestals o, en cotxe, per la carretera que du fins al restaurant-mirador que hi ha a dalt.
9. Monestir de la Real, ja esmentat a l´itinerari lul·lià de la ciutat. Sembla que fou per l´entorn on acampà el rei durant el setge, però no està del tot clar. Segons la tradició, el nom del lloc vendria donat per aquest fet, però no correspon a la realitat. D´allà parteix l´anomenat Camí del Rei, que arriba fins al coll de sa Batalla, però molts trams antics ja no es conserven o han estat aprofitats per bastir les noves vies de comunicació.
10. Porta de la conquesta, ja a Palma, a la confluència entre el carrer de Sant Miquel i les Avingudes (en concret, el carrer de Marie Curie). Hi havia la porta de la murada musulmana (anomenada porta de Bab-al-Kofol o Bab-al-Kalh) per on entraren les tropes catalanes dins la madina, designada a partir d´aleshores com la porta de la Conquesta, o de Santa Margalida, o de l´Esvaïdor, o Porta Pintada. Segons el relat de la crònica de Jaume I, hi hauria participat un cavaller amb el seu cavall blanc, identificat com sant Jordi, llegenda que se sol repetir molt en els enfrontaments entre cristians i musulmans. Després de la conquesta, la porta fou refeta i va ésser enderrocada a principi del segle XX.