Miramar. És una finca situada entre Valldemossa i Deià, a la qual s´accedeix des de la mateixa carretera, i on Ramon Llull fundà l´any 1276 un centre d´estudi per a missioners que havien d´anar a predicar al nord d´Àfrica. La seva vida fou efímera, ja que abans de 1295 havia tancat les portes. De l´època de Llull no queda res. Hi ha, però, restes del claustre medieval del convent de Santa Margalida de Palma, que hi féu portar l´arxiduc Lluís Salvador. No gaire lluny de les cases es troba l´anomenada cova de Ramon Llull, on, segons la tradició, el beat hi anava a resar i meditar.

Randa. És la muntanya on Ramon Llull es retirà algunes temporades, devers 1273, i hi tengué revelacions. S´hi accedeix a través de la carretera que va d´Algaida a Llucmajor. Els diferents indrets relacionats amb la seva estada, tot i que no se sap on realment s´establí, seguint l´ordre d´ascens, són:

Gràcia. L´ermita fou fundada al segle XV per franciscans observants, sota un gran penya-segat, aprofitant la cova d´Aresta, tot i que d´aquells temps només queda l´absis del primitiu oratori, conservat a la primera capella del lateral esquerre. Presideix la petita església l´escultura de la Verge, de Gabriel Mòger.

Sant Honorat. L´ermita començà a esser edificada el 1394, tot i que de la primera construcció només queda la làpida que hi ha sobre el portal d´accés interior.

Cura. Hi ha diverses notícies sobre el possible habitatge de Llull, així com una cova on, segons la llegenda, s´hauria establert, tot i que és de dimensions molt reduïdes. Cap a 1502 s´hi creà un col·legi de gramàtica, molt famós durant els segles XVI-XVII.

L´entorn. La família Llull posseïa una propietat devora la muntanya, que no s´ha pogut esbrinar quina era, tot i que sembla que devia tractar-se de les actuals finques de Sa Mata Escrita o Pola. De fet, una antiga llegenda vinculava un tipus molt especial de mata, que presenta una mena de signes a les seves fulles, al fet que Llull hi hauria escrit en caràcters àrabs.