Mallorca és la major de les illes que integren l´arxipèlag balear. Aquest conjunt insular està situat en el centre oest de la Mediterrània occidental i emergeix sobre una plataforma submarina, separada de les costes catalanes per un canal de més de mil metres de profunditat. Juntament amb Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera i altres illes i illots menors, forma l´arxipèlag de les Balears.

La seva extensió, si la comparam amb les grans illes de l´entorn (Còrsega, Sardenya o Sicília), és reduïda. Mallorca té 3.667 km², amb un perímetre de 565 km. i una altitud màxima, el Puig Major, de 1445 m. La distància màxima de punta a punta, entre l´extrem oriental (cap de Capdepera) i l´extrem occidental (Sant Elm) és de 95 km., mentre que la part més septentrional (cap de Formentor) es troba a 79 km. de la més meridional (cap de Ses Salines). En total, és la setena illa més gran de la Mediterrània i, amb Menorca, és la més allunyada del continent.

Tot i així ofereix una diversitat fisiogràfica notable. Dues alineacions de muntanyes formen l´esquelet de Mallorca: la serra de Tramuntana, al nord-est, i les serres de Llevant, al sud-est. Entre elles, es troba la part plana de l´illa, en la qual es poden distingir tres subunitats: el Raiguer, al peu de la serra de Tramuntana, que conserva un cert desnivell, el Pla pròpiament dit, i el Migjorn. La marina de Llevant completa el conjunt de comarques físiques de Mallorca.

La mitjana total anual de pluviometria és de 550 l/m², tot i que hi ha diferències internes notables, quant al volum de pluja, que fluctua d´un lloc a l´altre entre els 350 i els 1500 mm. El règim de precipitacions és estacional, coincidint l´estació seca amb l´estació càlida (estiu). El clima és típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes temperades que se situen entre els 16 i els 18°C (exceptuada l´alta muntanya), amb màximes mitjanes durant l´estiu de 30°C i mínimes mitjanes les nits d´hivern de 6°, tot i que hi ha puntes, gairebé cada any, per damunt de 35 i per sota de -2°C.

La vegetació es caracteritza pel predomini del pi, que ha arraconat l´alzina als llocs més freds, en les zones de muntanya i sense conreu, i de l´ametler i, en menor mesura, el garrofer i l´olivera a les àrees cultivades. Les zones de reguiu són escasses i, en conjunt, l´agricultura ha passat a ocupar un lloc gairebé testimonial. La causa n´és una sobreexplotació del turisme i dels serveis associats, activitats que, juntament amb la construcció, absorbeixen una gran part de l´economia illenca. Aquesta, fins a la meitat del segle XX, tenia un caràcter parcialment autàrquic, però el «boom» del turisme ha provocat canvis importants. Un n´és l´espectacular augment de la població, que a hores d´ara sobrepassa els 800.000 habitants, la meitat dels quals viuen a Palma. Aquest increment ha estat degut a l´emigració, inicialment d´origen espanyol i, des de la dècada de 1990, també europeu, nordafricà i subsaharià i sudamericà.

El resultat de tot plegat és una illa cada vegada més densament poblada i amb un alt nivell de vida però que, per contra, ha vist com el seu patrimoni natural ha patit un procés de degradació i destrucció, conegut arreu amb el nom de «balearització», perquè a les altres illes ocorre amb major (Eivissa) o menor (Menorca) intensitat el mateix. També el patrimoni cultural n´ha sortit força malmès, amb contínues malifetes contra el patrimoni històric, arqueològic i artístic i un procés de minorització del català, la llengua pròpia de les Balears.